Estimats/des lector/es l'article en qüestió s'anomena:
Com es regula la comunicació interpersonal a internet? la 'netiqueta'
L'autora és Marta Torres i Vilatarsana.
Us he ficat un enllaç al darrer blog on és l'article.
Després de llegir-lo hi ha coses que sabia, però que aplicava passivament. Per exemple, moltes regles de cortesia que emprem diàriament, com no dir grosseries, esperar que una persona conteste per fer una altra pregunta, no revetllar informació personal d'una altra persona i complir la normativa vigent de privadesa. Per suposat es dóna que la responsabilitat d'allò que es diu tant a la xarxa com a la vida real és d'aquella persona que ho ha dit, són coses de sentit comú.
L'ús de les emoticones, que està tant extens; també crec que naix de la necessitat de posar-li a la conversa sentiment, cosa que a les converses diàries es posa amb llenguatge no verbal i amb la tonalitat de veu. D'aquesta manera, detectem el sarcasme o la ironia en una conversa verbal. bé doncs, l'emoticona tindria aquesta funció en la conversa virtual.
Per contra, hi ha uns principis en concret (4 i 6) on la meua opinió difereix de l'autora (i en el seus cas, també del autors que agafa com a referència). No vull dir que no ho compliré quan em comunique en xarxa, sols és una opinió diferent però vàlida com qualsevol altra opinió raonada.
Els principis en qüestió, atenyen a la brevetat i a l'adequació de l'enunciat al context. Respecte la adequació, pense que cal adequar allò que es va a dir i com dir-ho amb el context comunicatiu. No és igual escriure a un company/a que a un professor/a. Allò que no trobe clar és l'exemple que proposa l'autora. Dir que ets d'un lloc o d'un altre no ha de provocar cap dilema ni inadequació. Nàixer o viure a un lloc determinat determina l'aprenentatge i personalitat, i no crec que siga motiu d' inadequació si se't demana una presentació (ja siga formal o informal).
En respecte la brevetat, un text extens pot ser pesat de llegir i gairebé difícil de comprendre. Però un de més curt pot ser incomplet i més enrevessat que un llarg. En definitiva, és que si hom escriu cap cosa, sempre intenta fer-ho breument (principi d'economia lingüística). si ho fa estenent-se pot ser per donar més detalls o no siga capaç d'expressar-se més breument. Tothom deu esperar que els receptors dediquen temps suficient a llegir allò que hem escrit, i de vegades, no ho fan.
Aquesta és la meua opinió, i són els principis que m'han provocat més controvèrsia. Tota aportació crítica l'agrairé :).
Cristian
